Història de l'Espai Francesca Bonnemaison
Aquest Espai, que des de 1941 gestiona la Diputació de Barcelona, recull l'herència de les iniciatives de Francesca Bonnemaison, en honor de la qual porta el seu nom. Alberga diverses institucions des de les quals es fomenta la participació activa de les dones en tots els àmbits de la cultura, i s'impulsen polítiques d'igualtat d'oportunitats adreçades al conjunt de la ciutadania dels pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona.
Edifici
El cos central de l'edifici, que correspon a la Casa Cordelles, construcció noble del segle XVI o XVII, amb sortida al carrer de Sant Pere més Baix, va ser construït per a ús residencial i reformat pel mestre d'obra Josep Fontseré i Mestres l'any 1857. Posteriorment, el 1922, se'n va reformar la part que dóna al carrer de Verdaguer i Callís. Els darrers anys, l'interior ha estat remodelat en diferents ocasions per adaptar-lo a les necessitats de les institucions que acull.
Francesca Bonnemaison
Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872-1949) fou la filla única d'un matrimoni de la burgesia catalana, comerciants de professió, casada amb Narcís Verdaguer i Callís, advocat i polític catalanista. A través d'aquest matrimoni va accedir als cercles de la intel·lectualitat i la política barcelonines. Dona emprenedora, va saber utilitzar la seva posició social i els seus grans dots per aconseguir els seus propòsits.
Així, pren la iniciativa de proposar la creació d'una biblioteca per a dones, amb la idea de millorar el nivell cultural de la dona treballadora. Era l'any 1909: naixia la Biblioteca Popular de la Dona, la primera d'Europa. L'èxit del projecte va provocar que un any més tard es fundés l'Institut de Cultura, centre que oferia conferències i classes sobre temes tan diversos com ara feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física.
La Biblioteca Popular de la Dona i l'Institut de Cultura s'acaben bruscament amb la Guerra Civil.
Per saber-ne més consulta el llibre Francesca Bonnemaison: Educadora de ciutadanes de la Dolors Marin (Barcelona, 2023)
Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona
El 28 de març de 1909 s'inaugurà la primera biblioteca per a dones d'Europa, i una de les primeres del món.
La biblioteca obrí les seves portes en un espai molt modest, dins de la parròquia de Santa Anna. La idea sorgí, com ja hem dit, d'un grup de dones, per donar resposta a una proposta de Francesca Bonnemaison. L'objectiu era crear un espai que contribuís a millorar el nivell cultural de les dones en general i, especialment, el de les dones que treballaven fora de casa. Per aquesta raó obrien els dissabtes i diumenges.
Un any després, impulsat per la gran acollida de la Biblioteca Popular de la Dona, es creà un nou espai: l'Institut de Cultura. Institut i biblioteca impulsaren el seu desenvolupament mutu i es transformaren en un centre que començà, modestament, oferint conferències i classes sobre temes tan diversos com ara feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física.
Aquesta institució creada, gestionada i dirigida per dones va ampliar els seus serveis de biblioteca i escola amb els de borsa de treball, restaurant, banys i publicacions pròpies.
L'èxit de la iniciativa va fer necessari un canvi de local. Primer, al carrer Elisabets i, finalment, a principi dels anys vint, al número 7 del carrer Sant Pere més Baix, en un edifici del segle XVI-XVII que es va ampliar fins a arribar als 7.000 m construïts i les quatre plantes d'avui en dia.
El treball d'aquesta institució, que es mantenia gràcies als donatius i a les quotes que pagaven les alumnes i sòcies i amb diners d'institucions públiques i privades, es va interrompre amb la Guerra Civil espanyola.
L'any 1941, les representants de l'Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona cediren l'edifici a la Diputació de Barcelona davant notari, amb una condició per fer efectiva la donació: que l'edifici s'utilitzés per al mateix ús per al qual s'havia creat. La biblioteca passà a formar part de la Red de Bibliotecas Populares de la Diputació de Barcelona i l'escola, a la Sección Femenina de Falange Española y de las JONS.
Un cop la Sección Femenina deixà l'espai, poc abans del restabliment de la democràcia, l'ocuparen, primer, l'Escola d'Enginyers de Telecomunicacions i, després, l'Institut del Teatre, que no va abandonar l'espai fins a l'any 2000.
Quan l'espai va quedar lliure, començà un moviment reivindicatiu per fer efectiva la condició de la donació: que l'edifici s'utilitzés per al mateix ús per al qual s'havia creat, i es creà l'Associació Pro-Centre de Cultura Francesa Bonnemaison amb aquest objectiu.
El 19 de febrer de 2001, la Diputació de Barcelona va presentar en roda de premsa la seva voluntat de recuperar l'edifici per a les dones.
