Presentació

Una part significativa del nostre parc d’habitatges està envellit i presenta uns baixos nivells de qualitat energètica. Les necessàries intervencions per mantenir el parc d’habitatges, resoldre deficiències estructurals i d’accessibilitat, i reduir les emissions de CO2 del parc edificat, configuren l’impuls de la rehabilitació i la millora energètica del parc d’habitatge com un dels principals reptes de les polítiques d’habitatge.
Davant d‘aquest repte, el rol de l’ajuntament és fonamental. L’establiment d’una estratègia rehabilitadora i un model de gestió proactiu són claus per abordar amb èxit processos rehabilitadors, especialment en entorns d’alta vulnerabilitat. El coneixement de l’estat del parc, l’aprofitament de les oportunitats d’obtenció de finançament, l’aplicació dels instruments d’intervenció existents més adaptats a cada situació, i l’acompanyament i suport a les comunitats de propietaris, són alguns dels fonaments que cal tenir en consideració abans d’engegar qualsevol programa local de rehabilitació.
En aquest marc, l’objectiu del curs és oferir una visió de conjunt, pràctica i ordenada dels aspectes clau que cal tenir en compte per a impulsar un procés de rehabilitació d’àmbit local, per tal de millorar la capacitació del personal tècnic dels ens locals responsable de gestionar processos de rehabilitació i renovació energètica dels parc d’habitatges del seu municipi o comarca.

Destinataris

Personal tècnic de les administracions locals vinculats a la prestació de serveis locals d’habitatge.

Programa i materials del curs

SESSIÓ 1. DETONANTS DE LA REHABILITACIÓ

Aspectes claus de la rehabilitació. Jordi Mas, arquitecte i soci fundador d’Abric Rehabilitació Estratègica.

Marc normatiu, financer i instrumental 

Context normatiu a escala europea, estatal, autonòmica i local. Jordi Mas, arquitecte 

Els fons Next Generation a Catalunya. Marta Martínez, directora de programa, fons europeus Next Generation de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. 

Els instruments de finançament públic: europeus, estatals  i locals  Jordi Mas, arquitecte.              

Intervenció local davant de l’obsolescència del parc 

El cas de Manresa: control i intervenció a partir de l’impuls de les Inspeccions Tècniques de l’Edificació.   Ricard Torres, cap del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa.

El cas del barri de Buenos Aires de Martorell.  Rodrigo Alaminos, coordinador general de l’Ajuntament de Martorell i Ramon Muñoz, arquitecte.

SESSIÓ 2.  ACOSTANT-NOS AL VEÏNAT

Aspectes claus en el treball amb la ciutadania. Jordi Mas, arquitecte. 

El paper del gestor de proximitat municipal

El cas del pla de rehabilitació del barri de Sant Ildefons de  Cornellà: Oficina Local d’Habitatge. Daniel Broto, responsable de l’Oficina Local d’Habitatge de Cornellà de Llobregat i del Pla Director Comunitari de Sant Ildefons.

El cas dels Entorns Residencials de Rehabilitació Programada de Sabadell. Anna López, cap del Departament de Mediació/Rehabilitació de l’Oficina Local d’Habitatge de Sabadell.

El suport de la mediació professional

El cas del barri de Sant Elm d’Arenys de Mar. Nydia Tremoleda, antropòloga.

Mediació aplicada al foment de la rehabilitació. David Companyon, coordinador de Projectes Comunitaris i d'Habitatge d’Ètic Hàbitat. 

SESSIÓ 3. LIDERANT EL PROCÉS    

Aspectes claus en la gestió del procés. Jordi Mas, arquitecte  

Els paper dels gestors del procés de rehabilitació

El paper dels agents rehabilitadors. Definició dels models de gestió. Jordi Mas, arquitecte  

Impuls i acompanyament del procés de rehabilitació: el cas d’Igualada. Miguel Corral, arquitecte municipal de l’Ajuntament d’Igualada

Les oficines de barri: Opengela. Ignacio de la Puerta, director de Planificación Territorial y Agenda Urbana, del Govern d’Euskadi.

Les àrees de conservació i rehabilitació

El cas del carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet. Mireia Artigues, cap del Servei de Gestió Urbanística i Habitatge de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; i Isabel Copetudo, coordinadora de Projectes de Territori del Servei de Convivència, Acció comunitària i Civisme de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

El cas de Camps Blancs de Sant Boi del Llobregat. Rosa Cifuentes, directora de l'àrea de Ciutat sostenible, saludable i resilient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

SESSIÓ 4. Planificant el futur

Aspectes claus en la planificació del procés de rehabilitació. Jordi Mas, arquitecte 

El marc instrumental de planificació   

El suport de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona a la implementació de polítiques locals de rehabilitació. Marta Pradal. Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona.  

Guia per a l’elaboració d’estratègies locals de rehabilitació. Juan Rubio, director de l’Observatorio Ciudad 3R i Paz Saenz de Jubera, arquitecta municipal de Calahorra

Els plans locals de rehabilitació

El pla local de rehabilitació de Mataró. Albert Terrones, cap del Servei d’Habitatge de l’Ajuntament de Mataró 

Estratègies per a la rehabilitació del Cas Antic de Cardona. Verònica Ramírez, tècnica d’habitatge i Karolina Levanaite, arquitecta de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cardona

Conclusions i tancament del curs 

Jordi Mas, arquitecte; i David Mongil, Cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona

Inscripcions

Les inscripcions es realitzaran mitjançant l’aplicatiu Gestforma i la confirmació de la inscripció per part de la Diputació de Barcelona es farà per correu electrònic. Per motius logístics i de dinàmica de la sessió el nombre de places és limitat. Les sol·licituds seran ateses considerant l’adequació del perfil dels demandants i l’ordre de presentació de les sol·licituds. Per afavorir la participació del màxim d’assistents es podrà limitar l’assistència al curs a una persona per ens local. L’organització es reserva el dret a fer canvis en la programació establerta.
Podeu fer efectives les vostres inscripcions fins el dia 30 de maig de 2024 mitjançant el següent enllaç.

Coordinació

Direcció: Jordi Mas, arquitecte i soci fundador d’Abric Rehabilitació Estratègic