Vulguem o no, els mosquits formen part de la nostra vida, sembla que no ens podem sostreure al seu molest zum-zum i a les seves picades; se’n parla sovint d’aquests insectes més encara ara en que en els darrers anys han pres protagonisme en la transmissió de malalties.

A Catalunya tenim diverses espècies força conegudes: no hi ha ningú que no conegui ja el mosquit invasor anomenat mosquit tigre (Aedes albopictus), i tothom ha patit les picades del mosquit comú (Culex pipiens) especialment en les caloroses nits d’estiu quan intentem conciliar la son. Aquelles persones que són amants de les excursions i que els agrada anar a veure fauna com la que es troba en els nostres aiguamolls, segurament haurà patit els atacs del mosquit de les maresmes (Aedes caspius), molt agressiu dia i nit. Encara ara tenim grans extensions d’arrossars com les que podem trobar al delta de l’Ebre on podrem ser atacats a la nit pel que va ser vector del paludisme, l’Anopheles atroparvus. Però a banda d’aquestes espècies força comuns, a molts indrets del nostre país, hi ha tot un seguit d’altres que malgrat poder arribar a ser molt molestes, en ser poc freqüents i molt locals sovint passen desapercebudes pel públic en general. Parlarem ara d’una d’aquestes, ben especial perquè es desenvolupa quan creiem que ja no hi ha mosquits, quan fa fred!

Aquesta espècie poc distribuïda per Catalunya però que en determinats espais pot arribar a ser tan molesta com qualsevol altre rep el nom científic d’Aedes detritus. És aquesta una espècie de maresma i aiguamolls àmpliament distribuïda per Europa però que curiosament apareix com adult a finals de tardor i finals d’hivern en moments en que no ens sembla gens habitual patir a causa de les seves picades. La trobem a quasi totes les zones inundables costaneres catalanes de Tarragona a Girona.

Com a larva és present al mig de l’època més freda, a l’hivern, quasi sempre sola. En altres moments de la tardor i primavera conviu amb d’altres espècies de mosquits com ara Aedes caspius, Culisieta subochrea i ocasionalment amb el mosquit comú Culex pipiens, que només es desenvolupen amb temperatures una mica més càlides.

És aquest un mosquit fosc i de mida gran que es desplaça poc dels seus llocs de cria. Les seves larves les trobem sempre a Catalunya en zones costaneres i són molt semblants a les de l’Aedes caspius, espècie molt propera. Juntament amb aquesta espècie comparteixen un tret de comportament peculiar, per a fer la còpula, els mascles fan un eixam en forma de núvol en el que les femelles entren i acaben copulant en ple vol.

En el món dels mosquits n’hi ha de ben diversos i alguns molt curiosos. A Catalunya només arribem fins 47 espècies citades però si voleu conèixer les més de 3.500 espècies del món podeu consultar-les en aquestes dues pàgines:

• Systematic Mosquito Catalog: http://www.mosquitocatalog.org
• Mosquito Taxonomic Inventory: https://mosquito-taxonomic-inventory.myspecies.info

Carles Aranda
Servei de Control de Mosquits
Consell Comarcal del Baix Llobregat